Diàleg entre jo i jo.

Estava ben convençuda que aquest cop m'en sortiria. Una setmana més i prou, i tot s'haurà acabat. Però no. No és així. No sé quants anys més aguantaré. Tots diuen que em recuperaré, que me n'estic ensortint molt bé. Però no és així. 

M'imagino móns paral·lels en que tot és perfecte, però és tant fals que a la mínima la meva negativitat m'envaeix i fa que ho emptjori tot. Que m'imagini el pitjor. I quan un pensa en el pitjor, és en el pitjor. 

M'agradaria no ser així a vegades, negativa vull dir. Però és impossible. Només de pensar què passaria i com afectaria a tothom em poso malalta, i és que en realitat a mi ja no m'afectaria. 

Sembla una bojeria, i no seria la solució. Almenys per a mi. Jo que sempre havia estat una noia lluitadora i que sempre aconseguia el que es proposava i ara em permetia pensar d'aquesta manera... No em reconec. És estrany, escriure això i aquí. No sé qui ho està veient. I ni tan sols sé si la majoria ho entendran. Sembla que no però ajuda. Et sents com si fóssis amb algú que t'estigués escoltant. Seria maco que tots ens escoltessim entre nosaltres. No hi hauria tants problemes, suposo. I ja hi torno! M'imagino coses impossibles. 

Quina merda, la veritat! Jo no era així! Em repeteixo milions de cops, però aquesta excusa ja no serveix, ja no serveix per res. T'ha tocat viure el que t'ha tocat viure. Doncs sí. Què hi puc fer? Suposo que l'entorn i el meu caràcter m'han fet arribar a convertir-me en això. 

Volia marxar. Volia marxar on no hi hagués ningú. Però no hi ha lloc així. T'ho miris com t'ho miris a tot arreu hi ha gent. Morta o viva, però sempre n'hi ha. Volia marxar, em repeteixo. Però no per sempre, només per un temps, fins que tot tornés a la normalitat i jo pogués estar tranquila, com sempre m'ha agradat estar. Tan de bò pogués. Encara ho desitjo. No amb tantes ganes com abans, però encara ho vull. 

Però també tinc un futur que em dona ànims, o representa que m'en hauria de donar. Però ja no sé què representa que són els ànims. Amb prou feines m'aguanto dreta i em passo la setmana fent  el mateix. Arriba el divendres i desconnexió. Aquest cop m'en sortiria...